A finals de la dècada dels anys 70, la falta d’aigua amenaçava el desenvolupament econòmic. L’expansió industrial, agrícola i de serveis havia augmentat el consum d’aigua, i la sobreexplotació exhauria els recursos subterranis i salinitzava els pous. Davant d’aquesta situació greu, que es deixava notar amb força en ciutats com Tarragona i Reus i poblacions del litoral tarragoní, el Congrés va aprovar l’1 de juliol de 1981 la Llei 18/81 d’actuacions en matèria d’aigües a Tarragona.
La normativa va establir un pla d’obres de revestiment dels canals dels marges dret i esquerre de l’Ebre amb l’objectiu de recuperar les pèrdues d’aigua que es produïen per filtració i desbordament, calculades en 12 m3/s, i augmentar així el cabal disponible. Part del nou recurs utilitzable, fins a un màxim de 4 m3/s, quedava a disposició d’un nou ens amb personalitat jurídica pròpia, el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), que destinaria l’aigua a pal·liar la demanda de municipis i indústries necessitades de la demarcació de Tarragona. La Junta d’Aigües, en aquell moment organisme autònom del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, va ser l’encarregat d’executar les obres del denominat Pla Delta.
El CAT va ser constituït formalment a l’abril del 1985 amb representació de la Generalitat, les dues comunitats de regants, i ajuntaments i indústries del territori, els destinataris de l’aigua. A canvi de la concessió, el Consorci pagaria un cànon a l’administració pública destinat a finançar les obres de revestiment dels canals de reg. D’altra banda, pagaria un cànon anual als regants, que serviria per contribuir al manteniment i ús de part dels canals.
Les obres d’infraestructura es van completar en dos anys, entre el 1987 i el 1989, i s’hi van invertir 108 milions d’euros. L’agost del 1989, finalment, el CAT començava a subministrar aigua a les indústries i municipis consorciats. Es posava en marxa una infraestructura que reforçava el vincle de solidaritat entre el nord i el sud de les comarques de Tarragona i que amb el pas dels anys ha anat creixent per seguir assumint un paper estratègic en el desenvolupament econòmic.
